- Has anat a veure l’ Onyar.
- Sí, ara en vinc i també he anata guaitar el Grabolosa , sinó para de pleura, aviat botirà , ja va molt arran del pont, vaig a trovar el paletaavure si pot venir desseguida a fer-me una taparada a la porta de casa.
Aquest era un dels diàlegs habituals quan es trobaven dues persones pel carrer el dia que plovia molt ( que avans era més subint que ara) . I un dels passetjos habituals ,en aquests dies era tota una corrua de gent amb parigues ,familiars, cap a
Después veies algun paleta fent una petita pared de dos o tres mahonets d’ alçaria a la porta de les cases a fi d’ evitar que hi entrés l’ aigua si un d’ aquests dos rius sortien de mare. També i havia casas que ja tenien una fusta a mida i que amb uns ferros que hi havien paredats a la porta la col.locaven per parar l’ aigua. I tant aquesta paret com la fusta li podies veure durant molt de temps i fins i tot anys si és que no era la porta d’ entrada habitual.
I aquesta és la foto que ús publiquem ja que a Cala Viuda o Cala Maria Viuda del c/.Onyar és l’ última casa que quedava al poble amb la porta del carrer amb la fusta posada per si venia l’ aigua.
* Venia l’ aigua, era l’ expresió popular que feia servir la gent per dir inundació, ja ve l’ aigua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada