Josep Borrell i Mató
L’ equip de direcció i de coordinació del Llibre de la Festa Major
Hem decidit editar aquest treball com a homenatge i reconeixament a Josep Maria Marquès i Planagumà que a més de sacerdot era un ilustre i reconegut historiador.
SANT DALMAI SIS CENTS ANYS ENRERA
L’ episodi que volem narrar afectà, a més del poble de Sant Dalmai, altres llocs que, igualment que aquesta parroquia, pertanyien al terme del castell de Brunyola. El fet d’ escaure´s enguany el sisè centenari de l´esdeveniment li dòna un escreix d’ actualitat.La Pia Almoina i el castell de Brunyola
Una de les funcions dels castells mediavals era endegar la vida de les comunitats locals; a través dels batlles i saigs s’ asseguraven serveis d’ ordre i de justícia. Naturalment, aquests serveis no eren gratuïts. Pel contrari, comportaven per el senyor del castell uns ingressos nets i segurs.
El castell de Brunyola comprenia el territori de la parroquia del seu nom, Sant Dalmai, Sant Martí Sapresa i part de les d’ Estanyol i Salitja (Mas Bordes) amb els masos Aulines, Pagès, Niell, Nadal i Esteve del veïnat d’ Ermedans, fins el coll de La Llacuna.
La senyoria d’ aquest territori, amb els seus ingressos i amb la responsabilitat de la gestió del que en podriem dir la vida municipal havia estat cedida a la Pia Almoina de la Catedral de Girona. No es tractava d’ una persona, sinó d’ una institució, que d’ octubre a maig pastava diàriament quatre-cents pans que eren distribuits entre els pobres. En poques paraules, doncs, un antecedent de les actuals Càritas.
La venda de la jurisdicció
Per matèries criminals i de justícia no era la Pia Almoina que actuava a Sant Dalmai i parròquies de la rodalía; eren competencia dels oficials reials, que també es cobraven, en forma de multes o taxes, les seves intervencions. Un batlle reial, que depenia del vaguer de Girona, cuidava d’ asignar tutors i curadors a les familias on venia a mancar el cap de casa; de decretar i prohibir mesures i pesos, destruint les que no fossin justes; de perseguir els malfectors, posar al turment els delats, jutjar-los, i castigar-los. Podia imposar-los les penes d’ exili, confiscació de béns, bastonejant, escapçament de l’ orella, el nas, la mà o el peu. També podia marcar-los el front amb ferro roent o fer-los passar un dia lligats a un pal situat en un indret públic, a vista de tothom, dit “costell”. I no cal dir que, si el delicte li semblava prou greu, podia ordenar que el culpable fos penjat a la forca.
Totes aquestes funcions dels oficials reials foren venudes a la Pia Almoina el dia 4 de març de 1381. El rei necessitava diners per defensar Sardenya, l’ illa productora del blat que Catalunya necessitava. La Pia Almoina oferí 16.500 sous pel dret d’ exercir les funcions reials que hem descrit al terme del castell de Brunyola, i Pere IV les hi traspassà solemnement. Es produiria així una situació pintoresca; tal vegada algun pobre de Sant Dalmai aniria a cercar pa de caritat a Girona que hauria estat pagat amb diners confiscats a algun criminal del seu propi poble. La Pia Almoina exerciria a la vegada la caritat i la justícia.
El ceremonial de la presa de possessió
Una venda no era ben closa, en l’ època a que ens referim, si no es donava possessió al comprador. Per vendre un camp, per exemple, el comprador havia de posar a les mans del venedor un tarrós de terra. Per vendre la jurisdicció calia que, en presència d’ un oficial reial, un representant del comprador fes actes de govern.
Per Això, el dia 23 de març de 1381, un porter reial i Francesc de Soler feren el recorregut dels límits del castell de Brunyola. Anaren a un erm proper al mas Bordes de Salitja i hi alçaren una forca amb dos forcats de roure i una perxa travessera. Hi penjaren una corda. Allí el porter reial donà a Francesc de Soler una destral de ferro i un espasí, signes de la seva autoritat. Cridaren l’ agutzil, un tal Guillem de Palau,i li feren tocar la trompeta. L’ agutzil féu a continuació un pregó: qui amagués heretges, homosexuals o falificadors de moneda seria reu de mort. Qui arrenqués arbres fruiters tindria la pena de perdre el puny. Aquest pregó, fet per la Pia Almoina en presència d’ un oficial del rei, acreditava l’ autoritat del nou senyor.
La cerimònia va repetir-se al puig de Fonaiell, a les Poses de Sant Martí Sapresa i a la plaça del castell de Brunyola. En algun d’ aquests llocs, en comptes d’ alçar una forca, es limitares a plantar un pal amb claus clavats; un costell per lligar-hi els que serien posats a la vergonya pública.
Així Sant Dalmai i els pobles veins van canviar d’ administradors de la justícia. Com port veure´s, les penes eren serioses; testimoni d’ una societat més violenta que la nostra.
Josep M.Marquès
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada